La criança del vi

Es tracta d'una classificació només utilitzada en el territori espanyol i que fa referència al temps d'envelliment o maduració que ha passat el vi al celler. Per tant, per a vins francesos, italians o d'altres països no podrem aplicar aquesta classificació.

Tampoc totes les zones vinícoles la utilitzen, probablement si diem "Criança" pensarem automàticament en vins de la Rioja o de Ribera del Duero. Altres zones com Galícia o Catalunya se centren més en el tipus de raïm o en les característiques de la terra de la qual procedeix el raïm.

Per això fixar-se únicament en aquest criteri per escollir un vi pot ser un error, ja que la procedència, anyada, tipus de raïm, celler, són factors tant o més importants.

Primer de tot, hem de saber que tant els vins blancs com els rosats o negres poden ser vins joves o amb criança, tot i que normalment trobarem més negres amb criança que dels altres.

Vegem ara les característiques d'aquesta classificació. En aquest article prendrem com a base la Llei 24/2003, de 10 de juliol, de la Vinya i del Vi, que estableix els períodes mínims d'envelliment per a cada classificació. No obstant això, les diferents Denominacions d'Origen poden establir criteris més restrictius.

Vins joves:
Són aquells que s'embotellen i es comercialitzen després de la fermentació en els dipòsits d'acer, mentre que la resta passen abans d'embotellar un temps en bótes, principalment de roure francès o americà i després segueixen envellint en ampolla abans de sortir al mercat.

Normalment es consumeixen durant l'any de la seva collita i el següent, període en que conservaran totes les seves característiques.

Vins amb semi criança:
Aquesta classificació no existeix oficialment, però en DeLaVinya ens agrada fer-la per diferenciar els vins joves que han passat un temps en bóta, encara que sense arribar al mínim per ser un criança.
Aquest pas per bóta pot potenciar algunes de les seves característiques i els aporta aromes i matisos.

Criança:
Els vins negres han de passar un mínim de 24 mesos d'envelliment, dels quals com a mínim 6 han de ser en bóta i la resta poden ser en ampolla.
Si el vi és blanc o rosat el temps mínim passa a ser de 18 mesos i també amb un mínim de 6 en bóta.

Reserva:
Per als vins negres, el temps passa a ser de 36 mesos de maduració amb un mínim de 12 en bóta.
Si es tracta de blancs o rosats, el temps de maduració és de 24 mesos amb un mínim de 6 en bóta.

Gran Reserva:
En aquesta categoria els vins negres han de tenir una maduració mínima de 60 mesos, dels quals com a mínim 24 ho seran en bóta.
Si es tracta de blancs i rosats han madurar durant un mínim de 36 mesos, amb un mínim de 6 mesos en bóta.

És freqüent pensar que com més vell sigui el vi millor serà, però això no és necessàriament així, com hem indicat al principi hi ha altres característiques que determinen la qualitat d'un vi.

El pas per bóta aporta al vi aromes procedents de la fusta que combinats amb els del vi el afinen i el poleixen, mentre que l'envelliment en ampolla suavitza l'efecte de la fusta i li aporta complexitat.

Amb aquestes pautes esperem haver aclarit aquests conceptes classificatoris dels vins. Recordeu de l'etiqueta i contra etiqueta de l'ampolla on normalment trobaràs la informació d'envelliment del vi.

La nostra recomanació final és que exploris el nostre catàleg i provis diferents vins de diferents zones i vagis descobrint els que més t'agraden per a cada ocasió.